Cada dia una nova imatge del nostre fascinant univers amb una breu explicació escrita per un astrònom professional.
El 21 de novembre del 2001, els satèl·lits van detectar un altre esclat de raigs gamma. Mentre aquest flaix de fotons d'alta energia durava (menys d'un minut), astrònoms ansiosos van seguit la llum visible que s'esvaïa procedent del lloc on s'havia detectat l'esclat. Avui mostrem un a sèrie d'imatges enregistrades pel Hubble Space Telescope entre el 4 de desembre del 2001 i el 5 de maig del 2002 (13 registres que abasten fins a 161 dies després de l'esclat). El punt de llum que s'esvaeix, a la dreta d'una galàxia llunyana d'aspecte borrós, coincideix amb la localització de l'esclat de raigs gamma. Els dos punts de lluminositat constant a l'esquerra de la galàxia són estrelles més properes de la nostra pròpia Via Làctia. Es pensa que la transició no va acabar amb un simple esvaïment. Observacions des del Hubble, OGLE, i el telescopi major del complex Magellan a Xile indiquen que va tornar a il·luminar-se dies després de l'esclat en un patró característic d'una supernova (la mort en forma d'explosió d'una estrella massiva). Aquests resultats s'afegeixen als que conformen la notable evidència de que, almenys alguns, dels encara misteriosos esclats còsmics de raigs gamma es produeixen en context del violent episodi que conforma la mort de les estrelles massives.
< imatge prèvia | imatge següent >
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets específics).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.