Simulació d'un disc d'acreció
Crèdits: Michael Owen, John Blondin (North Carolina State Univ.)
Descobreixi el Cosmos! Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
27 de setembre de 2002
Simulació d'un disc d'acreció
Crèdits: Michael Owen, John Blondin (North Carolina State Univ.)
No s'estranyi per la familiar simetria. La gràcil estructura d'aquesta visualització informatitzada no descriu braços espirals en rotació d'una distant galàxia. En canvi, el gràfic mostra ones de xoc espirals d'una simulació tridimensional d'un disc d'acreció: matèria arremolinant-se sobre un objecte central compacte que podria representar una estrella nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre. Aquests tipus de discs d'acreció són potents i brillants fonts de raigs X dins de la nostra pròpia galàxia. Estan formats per sistemes estel·lars binaris que consisteixen en una estrella donant (no visible a la imatge), que subministra la matèria a acretar, i per un objecte compacte, la intensa gravetat del qual absorbeix finalment el material cap a la seva superfície. En els sistemes binaris de raigs X coneguts, la grandària del disc d'acreció pot estar entre el diàmetre del Sol (1.400.000 quilòmetres aproximadament) i el de la òrbita de la Lluna (800.000 quilòmetres). Un resultat interessant de la realitat astrofísica virtual que aquí s'il·lustra és que el disc de la simulació pateix inestabilitats que tendeixen a modificar els pronunciats xocs en forma espiral.
< imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.