Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
13 de juliol de 2003
Una de les nebuloses més identificables del firmament, la Nebulosa del Cap del Cavall, a la constel·lació d'Orion, forma part d'un gran i fosc núvol molecular. També coneguda com Barnard 33, la seva forma poc habitual va ser descoberta per primera vegada a una placa fotogràfica a finals de la dècada de 1800. El resplendor vermell l'origina el hidrogen gasós, que predomina pel darrera de la nebulosa i que és ionitzat per l'estrella propera i brillant Sigma Orionis. La foscor del Cap del Cavall la causa principalment la densa pols, tot i que la part més inferior del coll del Cap del Cavall projecta una ombra cap a l'esquerra de la imatge. Corrents de gas que abandonen la nebulosa són agrupats en forma d'embut per un intens cap magnètic. Els punts brillants que hi ha a la base de la Nebulosa del Cap del Cavall són estrelles joves en procés de formació. La llum tarda uns 1.500 anys en arribar-nos des de la Nebulosa del Cap del Cavall. La imatge que publiquem es va captar amb el telescopi de 0,9 metres del Kitt Peak National Observatory.
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cercador | Calendari | Glossari | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.