Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
8 d'agost de 2003
A la nostra zona de la galàxia les estrelles estan massa allunyades les unes de les altres perquè hi hagi perill de que col·lisionin, però en els densos nuclis dels cúmuls globulars les col·lisions d'estrelles són relativament comuns. De fet els investigadors tenen proves de que les estrelles blaves molt properes prop del centre de la imatge que publiquem, captada pel Hubble Space Telescope, es van formar a partir de col·lisions estel·lars. A la imatge apareix la regió central d'NGC 6397, un cúmul globular a uns 6.000 anys-llum de distància, les estrelles del qual es van formar totes al mateix temps. Les estrelles massives d'NGC 6397 ja fa temps que van evolucionar fora de la seqüència principal, exhaurint les seves existències de combustible nuclear. Això hagués deixat el cúmul amb només estrelles antigues poc massives, vermelles febles, blaves més brillants i gegants vermelles. Però les dades espectroscòpiques mostren que aquestes estrelles, anomenades molt descriptivament blaves endarrerides, estan clarament a la seqüència principal tot i que són excessivament blaves i massives per a ser-hi encara. Suggerentment les endarrerides semblen ser dues vegades, i ocasionalment tres vegades tan massives com les estrelles de menys massa presents al cúmul, recolzant l'evidència de la seva formació a partir de dos i fins i tot tres col·lisions estel·lars.
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cercador | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.