Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
10 de novembre de 2003
Com poden dues estrelles generar una estructura tan estranya i intricada com aquesta? La majoria d'estrelles són membres de sistemes estel·lars múltiples. Algunes estrelles formen part de sistemes binaris amb els seus membres molts propers, on la matèria procedent d'una estrella gira en espiral al voltant de l'altre en un disc d'acreció. Només una petita part d'estrelles, però, són membres d'un sistema polar intermedi, del qual forma part una estrella nana blanca amb un camp magnètic que genera una important força d'impuls cap a l'exterior del disc d'acreció intern, que permet a la matèria només caure cap els seus pols magnètics. La imatge que publiquem és una descripció artística d'un sistema polar intermedi, el sistema DQ Hercules. La nana blanca que esta en primer pla està tan propera a l'estrella normal, que li arrenca la seva atmosfera externa. Com que la nana blanca rota ràpidament, les columnes de gas en inflació roten amb ella. El terme polar intermedi deriva de les observacions de llum polaritzada emesa a un nivell intermedi dels sistemes binaris sense disc, coneguts com a polars. Els polars intermedis són un tipus de sistema estel·lar variable i cataclísmic.
< imatge anterior | imatge
següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.