Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
25 de gener de 2004
Les galàxies són fascinants no només per allò que es veu, sinó també pel que no és visible. La gran galàxia espiral NGC 1232, fotografiada en detall per un dels nous Very Large Telescopes, és un bon exemple. La part visible està dominada per milions d'estrelles brillants i pols fosca, capturats en un remolí gravitacional de braços espirals rotant al voltant del seu centre. Es poden observar cúmuls oberts que contenen estrelles brillants blaves que es veuen com punts escampats per aquests braços espirals, mentre que línies fosques de pols interestel·lar densa estan entre les estrelles. Menys visibles, però detectables, són els milers de milions d'estrelles normals més febles i vastes franges de gas interestel·lar, que juntes concentren una massa tan alta que dominen la dinàmica de l'interior de la galàxia. Fins i tot són invisibles quantitats més grans de matèria en una forma que encara no coneixem: matèria fosca necessària per a explicar els desplaçaments de la matèria visible a la part externa de la galàxia. Què és el que hi ha allà a fora?
< imatge anterior | imatge
següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cercador | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.