Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
17 de febrer de 2004
La gravetat pot corbar la llum i permetre als cúmuls de galàxies actuar com a telescopis gegants. Quasi be tots els objectes brillants d'aquesta imatge, tot just publicada del Hubble Space Telescope, són galàxies del cúmul anomenat Abell 2218. El cúmul és tan massiu i compacte que la seva gravetat corba i enfoca la llum de les galàxies que estan situades al seu darrera. Com a resultat, les múltiples imatges d'aquestes galàxies de fons es distorsionen en forma d'arcs llargs i febles, un simple efecte de lent anàleg a observar llums urbanes llunyanes a través del vidre d'una ampolla. El cúmul galàctic Abell 2218 està a uns 2.000 milions d'anys-llum de distància, a la constel·lació boreal de Draco. La potència d'aquest massiu cúmul telescòpic ha permès recentment als astrònoms detectar una galàxia amb un desplaçament cap al roig aproximat de 7, la galàxia més llunyana, fins més que un quàsar, fins ara mesurada. Tres imatges d'aquesta galàxia jove i encara en procés de formació, són dèbilment visibles dins dels contorns blancs traçats prop dels extrems superior i inferior dret de la imatge. La llum enregistrada i posteriorment analitzada amb el Keck Telescope, situa en el temps aquesta galàxia quan l'Univers tenia només al voltant del cinc per cent de la seva edat actual.
< imatge anterior | imatge
següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Índex | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.