Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
4 de juny de 2004
El migdia
a Sedna
Crèdits il·lustració:
Adolf Schaller,
ESA,
NASA
Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
4 de juny de 2004
El migdia
a Sedna
Crèdits il·lustració:
Adolf Schaller,
ESA,
NASA
Si estigués a Sedna, el planetoide conegut més distant del Sistema Solar, la seva visió del Sol al migdia podria tenir un aspecte com aquest. La imatge, una espectacular visió del artista, mostra el Sol suspès sobre un horitzó proper, com una estrella brillant, immersa en el pla de l'eclíptica ple de pols. Dins de la llum solar dispersada per la pols hi ha més membres familiars del Sistema Solar, inclòs el planeta Terra. Però a una distància d'uns 13.000 milions de quilòmetres, la Terra només seria visible amb binocles o amb un petit telescopi. En els foscos cels diürns de Sedna, les febles estrelles i els obscurs núvols de pols de la Via Làctia també s'uneixen al Sol del migdia, sortint per l'esquerra sobre el llòbrec i congelat terreny. Per als observadors que estiguessin a Sedna, tots els planetes tindrien òrbites interiors i es mantindrien prop del Sol als cels del planetoide. Per suposat, per als astrònoms terrestres, els planetes interiors Venus i Mercuri també estan prop del Sol, amb un Venus que té previst un infreqüent recorregut pel disc solar el proper 8 de juny.
<
imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cercador | Calendari | Glossari | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.
