Imatge Astronòmica del Dia - APOD (Astronomy Picture of the Day)

El descobriment de Sedna (catalogat com 2003 VB12), l'objecte més distant que orbita el Sol, presenta una incògnita. En relació a l'òrbita de Plutó que té una mitjana d'unes 40 UA de radi (UA - Unitat Astronòmica és la distància mitjana Terra-Sol), el punt més proper de l'excèntrica òrbita de Sedna s'acosta a les 75 UA mentre que el seu punt més llunyà s'estén a quasi 1.000 UA. De manera que, com pot ser que un objecte tan gran com Sedna arribi tan lluny? Examinant el problema amb simulacions informàtiques, els astrònoms Alessandro Morbidelli i Harold Levison suggereixen que si be Sedna no es va formar a la seva ubicació actual, tampoc va ser desplaçat per encontres amb altres objectes del Sistema Solar. Pel contrari, creuen més possible que Sedna resideixi a la seva òrbita actual a causa d'un encontre amb una altra estrella durant els anys de formació del Sistema Solar. A un possible escenari, objectes com Sedna són expulsats de les seves òrbites properes pel tiratge gravitacional d'una estrella d'una grandària similar a la del Sol que passés a prop d'un Sistema Solar molt jove. A un escenari alternatiu, Sedna es podria haver format a partir del material capturat durant un encontre proper amb una estrella molt més petita. Ambdós escenaris de formació de Sedna a partir d'encontres estel·lars, són consistents amb la idea de que el propi Sol va néixer a un antic i dens cúmul d'estrelles.

 < imatge anterior | imatge següent > 
imatge d'avui > [+] 

Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau  
Representant tècnic de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.