Descobreixi el Cosmos! Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
21 de maig 2006

Un sistema binari polar intermedi
Crèdits i Copyright il·lustració: Mark
Garlick (e-mail) (Space-art)
Com poden dues estrelles generar una estructura tan estranya i intricada com aquesta? La majoria d'estrelles són membres de sistemes estel·lars múltiples. Algunes estrelles formen part de sistemes binaris amb els seus membres molts propers entre ells, en els quals la matèria procedent d'una estrella gira en espiral al voltant de l'altre en un disc d'acreció. Només un petit grapat d'estrelles, però, són membres d'un sistema polar intermedi, del qual en forma part una estrella nana blanca amb un camp magnètic que genera una important força d'impuls cap a l'exterior del disc d'acreció intern, que només permet a la matèria caure dins d'ell pels seus pols magnètics. La imatge que publiquem és una recreació artística d'un sistema polar intermedi: el sistema DQ Hercules. La nana blanca, situada en primer terme, està tan propera a l'estrella normal, que li arrenca la seva atmosfera externa. Com que la nana blanca rota ràpidament, les columnes de gas en caiguda roten conjuntament amb ella. El terme polar intermedi deriva de les observacions de llum polaritzada emesa a un nivell intermedi dels sistemes binaris sense disc, coneguts com a polars. Els polars intermedis són un tipus de sistema estel·lar variable i cataclísmic.
| APOD d'avui |
< imatge anterior | Arxiu | Temari | Cercador | Calendari | Glossari | Enllaços | FAQ | Sobre l'APOD | imatge següent >
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Notes, avisos i limitacions
de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA: Jay Norris (drets
específics).
Un servei de: LHEA de la NASA / GSFC i Michigan Tech. U.