|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 21 de novembre de 2004 - Galàxies espirals en col·lisió
D'aquí
a milers de milions d'anys, només quedarà una d'aquestes dues galàxies. Fins
aleshores, les galàxies
espirals NGC 2207 i IC 2163 s'atrauran lentament entre totes dues, creant marees
de matèria, mantells de gas en xoc,
línies de pols fosca, esclats de formació
estel·lar, i corrents d'estrelles
expulsades. Els astrònoms
prediuen que NGC 2207, la galàxia més gran de l'esquerra, possiblement
incorporarà a IC 2163, la galàxia més petita de la dreta. Degut a l'encontre
inicial, que va arribar al seu màxim fa 40 milions d'anys, la galàxia més
petita està girant en espiral, en el sentit de les agulles del rellotge, al
voltant de la més gran, i actualment està lleugerament al seu darrera. La
distància entre les estrelles és tan gran que quan les galàxies
xoquen, les seves estrelles normalment
no col·lisionen.
APOD: 12 de juny de 2004 - NGC 4676: quan 'Els ratolins' col·lisionen
Aquestes
dues galàxies s'estan atraient l'una a l'altra, cada una per la seva banda.
Conegudes com "Els
ratolins" per les seves llargues cues, sembla com si cada galàxia
espiral ja hagi passat a través de l'altra. Probablement col·lisionaran
repetidament entre elles fins que es combinin en una de sola. Les grans
cues s'han creat per la relativa diferència
entre les forces gravitatòries presents a les zones properes i llunyanes de
cada galàxia. Com que les distàncies són tan grans, la interacció còsmica
té lloc a càmera lenta, durant centenars de milions d'anys. NGC
4676 està a uns 300 milions d'anys-llum
de distància cap a la constel·lació de Coma
Berenices, i les dues galàxies segurament
són membres del Cúmul
de Galàxies Coma. La imatge
que publiquem es va obtenir amb l'Advanced
Camera for Surveys del Hubble Space
Telescope, més sensible que les anteriors càmeres del Hubble, i que
també abasta un camp més ampli. La major sensibilitat de la càmera ha fet que
es captessin, per una feliç coincidència, galàxies
encara més llunyanes escampades per tot el camp de la imatge.
APOD: 4 d'abril de 2005 - NGC 1316: després d'una col·lisió galàctica
Com
es va formar aquesta galàxia d'aspecte estrany? Els astrònoms es transformen
en detectius quan intenten esbrinar la causa de inusuals barreigs d'estrelles,
gas i pols com NGC
1316. Una inspecció preliminar indica que NGC
1316 és una galàxia
el·líptica enorme que inclou línies fosques de pols que normalment es
troben a una de tipus espiral. La imatge
que publiquem captada pel Hubble Space
Telescope mostra detalls, però, que ajuden a reconstruir la història
d'aquest caos gegantí. Una detallada inspecció
permet localitzar uns quants cúmuls
globulars de poca massa en direcció al centre de NGC 1316. Un fet com
aquest és d'esperar a galàxies que han patit col·lisions
o que s'han mesclat amb altres galàxies en el passat, en un període d'uns
quants milers de milions d'anys. Després de col·lisions com aquestes, molts cúmuls
estel·lars podrien haver estat destruïts en el dens centre galàctic. Els
conglomerats foscos i línies
de pols indiquen que una o més de les galàxies devorades eren de tipus espiral.
NGC 1316 abasta uns
60.000 anys-llum d'amplada i està a uns 75 milions d'anys-llum
de distància de la Terra cap a la constel·lació
de Fornax.