Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Galàxies: Galàxies Espirals

APOD: 10 de març de 2003 - M101: La Galàxia del Molinet
Per què moltes galàxies s'assemblen a espirals? Un exemple contundent és M101, mostrada a la imatge que publiquem, que al estar a la relativament propera distància d'uns 22 milions d'anys llum permet ser estudiada en un cert detall. Recents evidències indiquen que una interacció gravitacional  amb una galàxia veïna creà ones de gran massa i condensà el gas que continua orbitant el centre galàctic. Aquestes ones comprimeixen el gas existent i causen la formació d'estrelles. Un resultat és que M101, també anomenada la galàxia del Molinet, té algunes regions extremadament brillants de formació estel·lar (anomenades regions HII) disseminades pels seus braços espirals. M101 és tan gran que la seva immensa gravetat distorsiona petites galàxies properes.

APOD: 13 d'abril de 2003 - NGC 1365: una galàxia espiral barrada propera
Moltes galàxies espirals tenen barres que les creuen pel centre. Fins i tot es creu que la Via Làctia en té una, però potser no sigui tan prominent com la d'NGC 1365, que es mostra a la fotografia que publiquem. La persistència i moviment de la barra implica l'existència de braços espirals relativament massius. La presència i ubicació d'estrelles blaves joves i brillants i fosques estructures de pols també indiquen l'intens efecte del fenomen anomenat "ona de densitat" que genera formació d'estrelles. NGC 1365 és una galàxia membre del Cúmul de Fornax, i com que està relativament a prop de nosaltres, és possible fer mesures simultànies de la seva velocitat i distància, que ajuden els astrònoms a estimar a quina velocitat s'està expandint l'Univers.

APOD: 22 de desembre de 2005 - Andromeda: un univers illa
L'objecte més distant fàcilment visible a ull nu és M31, la gran Galàxia Andromeda, que està uns dos milions d'anys llum de distància de la Terra. Però sense un telescopi, fins i tot aquesta immensa galàxia espiral, que que té una extensió de més de 200.000 anys llum, es veu com un nebulositat feble i de forma vaga a la constel·lació d'Andromeda. En contrast, a aquest meravellós mosaic telescòpic digital amb un temps d'exposició acumulat de més de 90 hores, es pot veure un nucli brillant de color groc, línies fosques de pols en espiral, preciosos braços espirals de clor blau i cúmuls estel·lars. Mentre que fins i tot els observadors de cel ocasionals d'avui en dia saben que hi ha moltes galàxies distants com M31, els astrònoms han debatut seriosament sobre aquest concepte fonamental fins fa només 80 anys. Eren aquestes "nebulositats espirals" simplement components llunyans de la pròpia Via Làctia o pel contrari eren "universos illa", sistemes distants d'estrelles comparables a la nostra pròpia galàxia? Aquesta qüestió va ser central en el famós debat Shapley-Curtis de 1920, que finalment es va resoldre per mitjà d'observacions de M31 a favor d'Andromeda com un univers illa.