Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Nebuloses: Nebuloses d'Emissió

APOD: 30 de setembre de 2005 - Un detall d'IC 1396
Núvols resplendents de gas d'hidrogen es barregen amb un aspecte amenaçador amb línies fosques de pols a aquest detall d'IC 1396, una activa regió de formació estel·lar a uns 2.000 anys-llum de distància de la Terra a la constel·lació de Cepheus. A aquesta i a d'altres nebuloses d'emissió similars, es produeix llum ultraviolada energètica procedent duna estrella calenta i jove que arrenca electrons dels àtoms d'hidrogen de l'entorn. Al recombinar-se els àtoms i els electrons, emeten radiació en longituds d'ona més grans, llum amb menys energia en un patró característic molt ben conegut de línies espectrals clares. A longituds d'ona visibles, les línies d'emissió més intenses d'aquest patró es corresponen amb la part vermella de l'espectre electromagnètic i es coneixen com "Hidrogen-alpha" o simplement H-alpha. Part de l'IPHAS, una inspecció de l'emissió H-alpha de la Via Làctia, es mostra a la imatge que publiquem, que abasta uns 20 anys-llum d'amplada i on destaquen regions denses i brillants dins d'IC 1396, probablement llocs on estan naixent noves estrelles massives.

APOD: 22 d'octubre de 2003 - Les Nebuloses del Cor i de l'Ànima
El cor i l'ànima de la nostra galàxia estan a Cassiopeia? Possiblement no, però però és aquí on es poden trobar dues brillants nebuloses d'emissió anomenades Cor i Ànima. La Nebulosa del Cor, oficialment denominada IC 1805 i visible a la dreta de la imatge que publiquem, té una forma que recorda un clàssic símbol d'un cor. Ambdues nebuloses brillen intensament en la llum vermella de l'hidrogen d'alta energia. Alguns cúmuls oberts joves poblen la imatge i són visibles en blau, fins i tot als centres de les nebuloses. La llum tarda uns 6.000 anys en arribar des de les nebuloses fins a nosaltres, que les dues juntes abasten aproximadament 300 anys-llum. Estudis d'estrelles i cúmuls com els que hi ha a les Nebuloses del Cor i de de l'Ànima s'han centrat en com es formen les estrelles massives i en com afecten el seu entorn.

APOD: 15 de gener de 2004 - Una visió en profunditat d'Orion
A la deriva, a 1.500 anys-llum de distància, a una de les constel·lacions més identificables del firmament nocturn, la resplendent Nebulosa d'Orion i la fosca Nebulosa del Cap del Cavall són imatges còsmiques que contrasten entre elles. Ambdues apareixen a aquesta impactant composició digital muntada a partir de més de 20 hores d'observacions que inclouen exposicions filtrades per a enregistrar les emissions procedents dels àtoms d'hidrogen. La panoràmica revela extenses nebulositats associades amb el gegantí complex del Núvol Molecular d'Orion, que té centenars d'anys-llum d'amplada. La majestuosa regió d'emissió, la Nebulosa d'Orion (catalogada com M42), està a la part superior dreta de la fotografia. Immediatament a la seva esquerra hi ha un cúmul de destacades nebuloses de reflexió blavoses, sovint anomenades l'Home que Corre. La nebulosa del Cap de Cavall apareix com un núvol fosc, una petita silueta que contrasta contra un gran resplendor vermell a la part inferior esquerra. Alnitak és l'estrella més oriental del cinturó d'Orion i és l'estrella més brillant situada a l'esquerra del Cap de Cavall. A sota d'Alnitak està la Nebulosa de la Flama, amb núvols brillants d'emissió i espectaculars bandes fosques de pols. Línies més febles de gas d'hidrogen resplendent es veuen fàcilment passant a través de la regió d'aquesta visió en profunditat d'Orion.