 |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
| |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 9 d'abril de 2006 - Núvol
molecular Barnard 68
On són les estrelles que falten a la imatge? El que es solia considerar com un
buit en el cel, ara els astrònoms el coneixen com un núvol
molecular fosc. Una alta concentració de pols
i gas molecular
que absorbeix pràcticament tota la llum visible emesa per les estrelles de fons.
L'estranya foscor de la seva perifèria contribueix a fer de l'interior dels núvols
moleculars un dels llocs més calents i aïllats de l'Univers. Una de les més
notables d'aquestes nebuloses
fosques d'absorció està a la constel·lació d'Ophiuchus
i s'anomena Barnard 68, que es mostra a la fotografia
que publiquem. El fet de que no hi hagi estrelles visibles al centre de la
imatge indica que Barnard
68 està relativament a prop de la Terra, amb mesuraments que el situen a uns 500 anys-llum
de distància i amb mig any-llum
d'amplada. No es coneix de manera precisa com es formen els núvols
moleculars com Barnard
68, però sí que es sap que són llocs
propicis per a la formació
de noves estrelles. És possible observar
a través del núvol amb llum infraroja.
APOD: 21 de maig de 2005 - Una
serp en la foscor
Una nebulosa fosca serpenteja a través d'un bell camp
d'estrelles a aquesta
àmplia panoràmica de la zona de la constel·lació d'Ophiucus
i del centre de la Via Làctia. De fet, la figura
central en forma de S qaue es pt veure és més coneguda com la Nebulosa de
la Serp. Està també enumerada com Barnard 72 (B72), una de les 182 marques
fosques celestes que hi ha al catàleg elaborat a principis del segle XX per
l'astrònom E.
E. Barnard. Al contrari de les brillants nebuloses d'emissió i dels cúmuls
estel·lars, les
nebuloses de Barnard són núvols interestel·lars opacs de pols i gas. Les
seves formes són visibles com siluetes
còsmiques només pel fet d'estar situades en primer pla seguint la
línia de visió de rics camps d'estrelles i resplendents bressols
estel·lars prop del pla de la nostra galàxia. Moltes de les nebuloses fosques
de Barnard són en sí mateixes llocs de possible formació estel·lar en un
futur. Barnard 72 té
pocs anys-llum de llargada i està a uns 650 anys-llum de distància de la
Terra.
APOD: 13 de juliol de 2003 - La
Nebulosa del Cap del Cavall
Una de les nebuloses més identificables del firmament, la Nebulosa del Cap del Cavall a Orion,
forma part d'un gran i fosc núvol
molecular. També coneguda com Barnard
33, la seva forma poc habitual va ser descoberta per primera
vegada a una placa fotogràfica
a finals de la dècada de 1800. El resplendor vermell l'origina l'hidrogen gasós, que
predomina pel darrera de la nebulosa, ionitzat per l'estrella propera i brillant Sigma Orionis. La foscor del Cap
del Cavall la causa principalment la densa pols,
tot i que la part més inferior del coll del Cap del
Cavall fa ombra cap a l'esquerra de la imatge. Corrents de gas que abandonen
la nebulosa són agrupats en forma d'embut per un intens cap
magnètic. Els punts brillants a la base de la Nebulosa
del Cap del Cavall són estrelles joves en procés
de formació. La llum tarda uns 1,500 anys en arribar-nos des de la Nebulosa
del Cap del Cavall. La
imatge que publiquem es va captar amb el telescopi
de 0,9 metres del Kitt Peak National
Observatory.
