|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 24 de febrer de 2002 -
Isaac Newton interpretà el Sistema Solar
Sir Isaac Newton va canviar el món. Nascut l'any 1642, Newton
tan sols va ser un estudiant d'un nivell inferior a la mitjana. Però quan
deixà casa seva per anar a Cambridge l'estiu de 1665, va
pensar molt sobre la naturalesa física del món, i tornà dos anys després amb
un coneixement revolucionari sobre matemàtiques,
gravitació
i òptica.
Un professor
seu, al comprendre el que Newton
havia fet, va dimitir del seu propi càrrec a Cambridge per tal que Newton
l'ocupés. Els càlculs
de Newton van
proporcionar un nou marc matemàtic per a la ràpida solució de tot tipus de
problemes físics. La llei
de la gravitació de Newton
explicava, en una única fórmula, per què cauen les pomes i per què els planetes
es desplacen. La perspicàcia de Newton va demostrar ser tan aclaparadorament
convincent, que va ser el primer
científic al qual se li va atorgar el títol de Sir.
APOD: 22 d'abril de 2005 - L'any
miraculós d'Albert Einstein
El 1905 va ser per Albert Einstein
un any miraculós. Fa un centenar
d'anys, va escriure quatre documents que van revolucionar la nostra comprensió
de l'Univers. Els documents esbossaven la teoria de que la llum podia
comportar-se com una partícula (un fotó), una explicació del desplaçament tèrmic
d'àtoms i molècules (en un moment en que els propis àtoms eren només una
teoria ...), una teoria que
compaginava el desplaçament i la velocitat constant de la llum coneguda com
Relativitat Especial,
i la idea d'equivalència entre massa i energia (E=mc²).
Virtualment cada aspecte de la nostra moderna exploració de l'Univers està
influït per la seva perspicàcia durant el passat segle, juntament amb la seva
teoria posteriorment desenvolupada sobre la gravetat i l'espai-temps:
Relativitat General. En la commemoració d'aquest centenari, pensi sobre aquesta
meditabunda imatge del científic, al costat d'un petit telescopi, de la escultura
de l'Einstein
Memorial, situada en els terrenys de la National Academy of Sciences a Washington DC,
als EUA. A la plataforma de marbre del peu de la estàtua hi ha gravat un mapa
del cel datat l'any del naixement d'Einstein:
el 1879. Einstein
va morir fa 50 anys, el 18 d'abril de 1955.
APOD: 6 de juny de 1999 - Kepler
va descobrir com es desplacen els planetes
Johannes Kepler
només va utilitzar les matemàtiques per a descriure com es desplacen els
planetes. Kepler
era un ajudant de l'observador astronòmic més precís i acurat de l'època, Tycho
Brahe. Kepler
va poder utilitzar les dades de Brahe
per a demostrar que els planetes descriuen una òrbita el·líptica al voltant
del Sol (Primera
Llei de Kepler), que a mida que els planetes es desplacen per la seva òrbita,
una línia imaginària traçada entre el Sol i el planeta cobreix una àrea
circular igual en un temps també igual (Segona
Llei de Kepler) i que, com a conseqüència, a mida que els planetes estan
més distants al Sol tarden més en orbitar-lo, també de manera proporcional (Tercera
Llei de Kepler). Kepler va viure entre els anys 1571 i 1630, durant l'època
en que es va descobrir el telescopi. Kepler
va ser un dels pocs que va donar suport verbal als descobriments de Galileo
i al sistema
copernicà de planetes que orbiten el Sol en
lloc d'orbitar la
Terra.
APOD: 13 de gener de 2002 -
Hypatia d'Alexandria
Fa 1.600 anys, Hypatia
esdevingué una de les erudites més importants del món en matemàtiques i en
astronomia. Els llegendari coneixements, modèstia i capacitat de parlar en
públic d'Hypatia,
varen prosperar durant l'època de la Gran
Biblioteca d'Alexandria. Estan acreditades les contribucions d'Hypatia en
geometria i astrometria,
i es creu que va contribuir al desenvolupament de l'astrolabi, un instrument
per a mesurar el cel. Estan contrastades les frases d'Hypatia: "Reserva
el teu dret a pensar, ja que fins i tot pensar erròniament és millor que no
pensar en res", o "Ensenyar supersticions com a coses certes és un
dels fets més terribles".
APOD: 3 de setembre de 2000 -
Henrietta Leavitt va calibrar les estrelles
El coneixement de la humanitat sobre la lluminositat relativa de
les estrelles i la seva variabilitat, va ser revolucionat pel treball d'Henrietta
Swan Leavitt (1868-1921). Quan treballava al Harvard College Observatory,
Leavitt calibrà de manera precisa les magnituds
fotogràfiques de
47 estrelles amb les quals es podien es comparar totes les altres. Leavitt descobrí
i catalogà més de 1.500 estrelles
variables a les galàxies veïnes dels Núvols
de Magallanes. A partir d'aquest catàleg, Leavitt
va descobrir que les estrelles
variables Cefeides, les més brillants, tarden més de temps en variar la seva
lluminositat, un fet utilitzat avui en dia per a calibrar l'escala
de distàncies de l'Univers.
APOD: 30 de maig de 1999 - Tycho
Brahe va mesurar el cel
Tycho Brahe va ser l'observador astronòmic més meticulós de
la seva època. Brahe,
que va viure entre els anys 1546 i 1601, es va proposar resoldre el problema
astronòmic més controvertit del seu temps: determinar si el centre del Sistema
Solar era la Terra o be
el Sol. Per a fer-ho, ell i
els seus ajudants varen crear el primer gran observatori astronòmic, on varen
dissenyar, construir i utilitzar els instruments
astronòmics previs al telescopi més acurats. Aleshores Tycho
Brahe compilà taules amb mesures precises de les posicions i lluminositat
dels planetes i de les estrelles. Brahe
mai va resoldre el problema del Sistema Solar en sí, però va deixar dades tan
impressionantment acurades que el seu ajudant Johannes Kepler
va poder desenvolupar les lleis definitives que regeixen el moviment dels
planetes. A Brahe
també se'l recorda per donar testimoni d'una supernova l'any 1572, per
demostrar que el Gran
Cometa de 1577 no era un fenomen atmosfèric i pel seu nas
de metall.
APOD: 13 de setembre de 1998 -
Galileo va mostrar l'ús del telescopi
Galileo Galilei va fer un enorme
descobriment. A l'edat de 40 anys va tenir notícies de que un òptic
holandès havia inventat una lent que feia que els objectes distants
apareguessin més grans. Galileo
va construir a mà el seu propi telescopi
i el va orientar cap al cel. Galileo
descobrí en poc temps que la
Lluna tenia cràters,
que Júpiter
tenia els seus propis satèl·lits,
que el Sol
mostrava taques
i que Venus
passava per fases similars a les de la
Lluna. Galileo,
que va viure entre els anys 1564 i 1642, va fer molts més descobriments. Galileo
proclamà que les seves observacions només tenien sentit si, tal com havien
defensat abans Aristarchus
i Copernicus,
tots els planetes orbitaven al voltant del Sol i
no de la Terra, que era la
creença més estesa aleshores. La poderosa Inquisició
va fer que Galileo
es retractés públicament de la seva conclusió, però avui en dia sabem que
ell tenia raó.
APOD: 26 de desembre de 1996 - Carl Sagan 1934-1996
Carl Sagan morí el passat divendres, 20 de desembre, a l'edat
de 62 anys. Sagan
va ser l'astrònom més famós del món. Juntament amb les seves moltes activitats
com a científic, contribuí a descobrir que l'atmosfera de Venus
és adversament calenta i densa i va trobar proves de que Titan,
el satèl·lit de Saturn,
té oceans que contenen els blocs
bàsics per a la construcció de la vida. Sagan
va proposar obertament la cerca
de vida extraterrestre, incloent-hi l'enviament
de sondes a d'altres planetes i escoltar amb grans radio
telescopis a la cerca de senyals d'alienígenes intel·ligents. La notable
capacitat de Sagan
per a explicar l'astronomia va permetre a milers de milions de persones
comprendre millor el cosmos dins el que hi viuen.