Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Persones: Científics

APOD: 24 de febrer de 2002 - Isaac Newton interpretà el Sistema Solar
Sir Isaac Newton va canviar el món. Nascut l'any 1642, Newton tan sols va ser un estudiant d'un nivell inferior a la mitjana. Però quan deixà casa seva per anar a Cambridge l'estiu de 1665, va pensar molt sobre la naturalesa física del món, i tornà dos anys després amb un coneixement revolucionari sobre matemàtiques, gravitació i òptica. Un professor seu, al comprendre el que Newton havia fet, va dimitir del seu propi càrrec a Cambridge per tal que Newton l'ocupés. Els càlculs de Newton van proporcionar un nou marc matemàtic per a la ràpida solució de tot tipus de problemes físics. La llei de la gravitació de Newton explicava, en una única fórmula, per què cauen les pomes i per què els planetes es desplacen. La perspicàcia de Newton va demostrar ser tan aclaparadorament convincent, que va ser el primer científic al qual se li va atorgar el títol de Sir.

APOD: 22 d'abril de 2005 - L'any miraculós d'Albert Einstein
El 1905 va ser per Albert Einstein un any miraculós. Fa un centenar d'anys, va escriure quatre documents que van revolucionar la nostra comprensió de l'Univers. Els documents esbossaven la teoria de que la llum podia comportar-se com una partícula (un fotó), una explicació del desplaçament tèrmic d'àtoms i molècules (en un moment en que els propis àtoms eren només una teoria ...), una teoria que compaginava el desplaçament i la velocitat constant de la llum coneguda com Relativitat Especial, i la idea d'equivalència entre massa i energia (E=mc²). Virtualment cada aspecte de la nostra moderna exploració de l'Univers està influït per la seva perspicàcia durant el passat segle, juntament amb la seva teoria posteriorment desenvolupada sobre la gravetat i l'espai-temps: Relativitat General. En la commemoració d'aquest centenari, pensi sobre aquesta meditabunda imatge del científic, al costat d'un petit telescopi, de la escultura de l'Einstein Memorial, situada en els terrenys de la National Academy of Sciences a Washington DC, als EUA. A la plataforma de marbre del peu de la estàtua hi ha gravat un mapa del cel datat l'any del naixement d'Einstein: el 1879. Einstein va morir fa 50 anys, el 18 d'abril de 1955.

APOD: 6 de juny de 1999 - Kepler va descobrir com es desplacen els planetes
Johannes Kepler només va utilitzar les matemàtiques per a descriure com es desplacen els planetes. Kepler era un ajudant de l'observador astronòmic més precís i acurat de l'època, Tycho Brahe. Kepler va poder utilitzar les dades de Brahe per a demostrar que els planetes descriuen una òrbita el·líptica al voltant del Sol (Primera Llei de Kepler), que a mida que els planetes es desplacen per la seva òrbita, una línia imaginària traçada entre el Sol i el planeta cobreix una àrea circular igual en un temps també igual (Segona Llei de Kepler) i que, com a conseqüència, a mida que els planetes estan més distants al Sol tarden més en orbitar-lo, també de manera proporcional (Tercera Llei de Kepler). Kepler va viure entre els anys 1571 i 1630, durant l'època en que es va descobrir el telescopi. Kepler va ser un dels pocs que va donar suport verbal als descobriments de Galileo i al sistema copernicà de planetes que orbiten el Sol en lloc d'orbitar la Terra.

APOD: 13 de gener de 2002 - Hypatia d'Alexandria
Fa 1.600 anys, Hypatia esdevingué una de les erudites més importants del món en matemàtiques i en astronomia. Els llegendari coneixements, modèstia i capacitat de parlar en públic d'Hypatia, varen prosperar durant l'època de la Gran Biblioteca d'Alexandria. Estan acreditades les contribucions d'Hypatia en geometria i astrometria, i es creu que va contribuir al desenvolupament de l'astrolabi, un instrument per a mesurar el cel. Estan contrastades les frases d'Hypatia: "Reserva el teu dret a pensar, ja que fins i tot pensar erròniament és millor que no pensar en res", o "Ensenyar supersticions com a coses certes és un dels fets més terribles".

APOD: 3 de setembre de 2000 - Henrietta Leavitt va calibrar les estrelles
El coneixement de la humanitat sobre la lluminositat relativa de les estrelles i la seva variabilitat, va ser revolucionat pel treball d'Henrietta Swan Leavitt (1868-1921). Quan treballava al Harvard College Observatory, Leavitt calibrà de manera precisa les magnituds fotogràfiques de 47 estrelles amb les quals es podien es comparar totes les altres. Leavitt descobrí i catalogà més de 1.500 estrelles variables a les galàxies veïnes dels Núvols de Magallanes. A partir d'aquest catàleg, Leavitt va descobrir que les estrelles variables Cefeides, les més brillants, tarden més de temps en variar la seva lluminositat, un fet utilitzat avui en dia per a calibrar l'escala de distàncies de l'Univers.

APOD: 30 de maig de 1999 - Tycho Brahe va mesurar el cel
Tycho Brahe va ser l'observador astronòmic més meticulós de la seva època. Brahe, que va viure entre els anys 1546 i 1601, es va proposar resoldre el problema astronòmic més controvertit del seu temps: determinar si el centre del Sistema Solar era la Terra o be el Sol. Per a fer-ho, ell i els seus ajudants varen crear el primer gran observatori astronòmic, on varen dissenyar, construir i utilitzar els instruments astronòmics previs al telescopi més acurats. Aleshores Tycho Brahe compilà taules amb mesures precises de les posicions i lluminositat dels planetes i de les estrelles. Brahe mai va resoldre el problema del Sistema Solar en sí, però va deixar dades tan impressionantment acurades que el seu ajudant Johannes Kepler va poder desenvolupar les lleis definitives que regeixen el moviment dels planetes. A Brahe també se'l recorda per donar testimoni d'una supernova l'any 1572, per demostrar que el Gran Cometa de 1577 no era un fenomen atmosfèric i pel seu nas de metall.

APOD: 13 de setembre de 1998 - Galileo va mostrar l'ús del telescopi
Galileo Galilei va fer un enorme descobriment. A l'edat de 40 anys va tenir notícies de que un òptic holandès havia inventat una lent que feia que els objectes distants apareguessin més grans. Galileo va construir a mà el seu propi telescopi i el va orientar cap al cel. Galileo descobrí en poc temps que la Lluna tenia cràters, que Júpiter tenia els seus propis satèl·lits, que el Sol mostrava taques i que Venus passava per fases similars a les de la Lluna. Galileo, que va viure entre els anys 1564 i 1642, va fer molts més descobriments. Galileo proclamà que les seves observacions només tenien sentit si, tal com havien defensat abans Aristarchus i Copernicus, tots els planetes orbitaven al voltant del Sol i no de la Terra, que era la creença més estesa aleshores. La poderosa Inquisició va fer que Galileo es retractés públicament de la seva conclusió, però avui en dia sabem que ell tenia raó.

APOD: 26 de desembre de 1996 - Carl Sagan 1934-1996
Carl Sagan morí el passat divendres, 20 de desembre, a l'edat de 62 anys. Sagan va ser l'astrònom més famós del món. Juntament amb les seves moltes activitats com a científic, contribuí a descobrir que l'atmosfera de Venus és adversament calenta i densa i va trobar proves de que Titan, el satèl·lit de Saturn, té oceans que contenen els blocs bàsics per a la construcció de la vida. Sagan va proposar obertament la cerca de vida extraterrestre, incloent-hi l'enviament de sondes a d'altres planetes i escoltar amb grans radio telescopis a la cerca de senyals d'alienígenes intel·ligents. La notable capacitat de Sagan per a explicar l'astronomia va permetre a milers de milions de persones comprendre millor el cosmos dins el que hi viuen.