|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 6 d'agost de 1999 - El Hubble segueix el rastre de la Gran Taca Vermella
de Júpiter
És un huracà
que té el doble de grandària que la
Terra. Ha estat violent, com a mínim, des de que els telescopis
el poden veure i no mostra signes de calmar-se. És la Gran Taca Vermella
de Júpiter,
el sistema tempestuós en remolí més gran del Sistema
Solar. Com la majoria de fenòmens astronòmics, la Gran
Taca Vermella ni va ser pronosticada ni entesa immediatament després
del seu descobriment. Encara avui en dia, els detalls de com i per què la
Gran Taca Vermella canvia de forma, grandària i color, continuen
sent una incògnita. Una millor comprensió del clima
de Júpiter podria contribuir a entendre millor el clima
de la Terra. A les fotografies
que publiquem, el Hubble Space Telescope va captar la Gran
Taca Vermella de Júpiter en varis estats durant els darrers anys.
APOD: 5 de maig de 2006 - Les
Taques Vermelles de Júpiter
La Gran
Taca Vermella de Júpiter és una tempesta arremolinada visible des de fa més
de 300 anys, coincidint amb l'inici de les observacions amb telescopi. Però el
passat mes de febrer, l'astrònom Christopher
Go es va adonar de que s'havia unit
amb la Taca Vermella Jr., formada a partir de tempestes més petites,
blanquinoses i de
forma ovalada, que es van fusionar per a aleshores desenvolupar el seu
remarcable to vermellós. La definida imatge
que publiquem, captada pel Hubble Space Telescope el passat 16 d'abril,
mostra les dues tempestes jovianes en color salmó. La Taca
Vermella Jr., que té aproximadament la meitat de la grandària de la
original Taca Vermella, té un diàmetre similar al de la Terra. Visible a la
fotografia a sota i a l'esquerra de l'antic sistema tempestuós, segueix el
rastre de la Gran Taca Vermella amb una diferència aproximada d'una hora a mida
que el planeta rota en sentit d'esquerra a dreta. Mentre els astrònoms encara
no comprenen amb exactitud per què les taques vermelles de Júpiter són
vermelles, opinen que l'aparença de la Taca Vermella Jr. proporciona evidències
d'un canvi climàtic al gegant
de gas que governa el Sistema Solar.
APOD: 2 de maig de 2004 - Io en
colors reals
El satèl·lit més estrany del Sistema
Solar és de color groc clar. La fotografia
que publiquem, que mostra els colors reals d'Io, va ser captada el juliol
del 1999 per la sonda
Galileo, que ha orbitat Júpiter entre els anys 1995 i 2003. Els colors d'Io
són conseqüència del sofre
i de les roques
de silicats foses. La inusual superfície
d'Io es manté molt jove pel seu sistema de volcans
actius. La intensa gravetat
de marea de Júpiter
deforma Io,
que es desplaça en un moviment pendular a causa dels altres satèl·lits
galileans de Júpiter. La fricció
resultant escalfa intensament l'interior d'Io,
causant la fusió de les roques que exploten travessant la seva superfície. Els
volcans
d'Io són tan actius que modifiquen de manera notable el sentit de rotació
del satèl·lit. Part de la lava volcànica d'Io
és tan calenta que resplendeix
en la foscor.