|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 16
de maig de 2004 - Venus: el bessó nebulós de la Terra
Aquesta fotografia feta per la sonda Galileo
mostra com és Venus
de nebulós. Venus
és molt similar a la Terra en grandària i
massa, i per això de vegades es refereix a ell com el planeta germà de la
Terra. Però Venus té un clima
completament diferent. Els densos núvols de Venus
i la seva menor distància al Sol
(només Mercuri
està més a prop) fan d'ell el planeta més calent, molt més calent que la
Terra. Els humans no
podrien sobreviure-hi, i no s'hi ha trobat vida de cap tipus. Quan Venus és
visible normalment és l'objecte més brillant del cel després del Sol i
de la Lluna. Més de 20
naus han visitat Venus,
incloent-hi la Venera
9, que aterrà a la seva superfície, i la Magellan, que va utilitzar el radar
per a observar a través dels núvols i fer un mapa de la seva superfície.
La fotografia en llum visible de Venus que publiquem, va
ser captada per la sonda
Galileo que va orbitar Júpiter entre els anys 1995 i 2003. Moltes coses
sobre Venus resten per conèixer, incloent-hi la causa dels enigmàtics
esclats d'ones de ràdio.
APOD: 14
de maig de 2003 - El Pol Nord de Venus
Què veuria si pogués observar el Pol Nord de Venus
des del seu damunt? La sonda Magallanes,
que
va orbitar Venus
entre 1990 i 1994, va poder-ho fer a través dels gruixuts
núvols venusians i es construí la
imatge
que publiquem emetent i detectant el retorn de les penetrants ones de radar.
El Pol Nord està al centre, i la taca brillant que hi ha a sota seu és la muntanya més
alta de Venus: Maxwell
Montes. Altres notables detalls visibles són nombroses muntanyes, 'coronas',
cràters d'impacte,
'tessera',
serralades i fluxos de lava solidificada. Malgrat que la grandària i massa de Venus
són similars a les de la Terra,
la seva densa atmosfera de diòxid
de carboni captura
l'escalfor de manera tan eficient que la temperatura de la seva superfície
normalment supera els 700 graus Kelvin,
prou escalfor per a fondre el plom.
APOD: 30
de novembre de 2003 - Un aterratge a Venus
Aquesta
imatge forma part de la primera panoràmica en color enviada des de Venus.
La va transmetre una càmera de TV del vehicle d'aterratge soviètic
Venera 13, que va descendir en paracaigudes a la superfície del planeta l'1 de març de 1982.
Els núvols de Venus
estan compostos per petites gotes d'àcid
sulfúric, la temperatura a la seva superfície està al voltant dels 482
graus Celsius i
la
pressió atmosfèrica és 92 vegades la de la Terra al nivell
del mar. Malgrat aquestes terribles condicions, el vehicle d'aterratge Venera 13 va sobreviure
prou de temps per a retornar una sèrie d'imatges i portar a terme una anàlisi
del sòl
venusià. Part del propi vehicle es pot veure a la part inferior dreta de la
imatge. Un vehicle soviètic
anterior, la Venera
7 (1970), va ser la primera nau en retornar dades des de la superfície d'un
planeta que no fos la Terra.