|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 19 de
desembre de 1999 - Disc d'acreció d'un sistema binari
El
fet que el Sol
no estigui acompanyat d'una altra estrella és un cas força inusual. La majoria
d'estrelles formen sistemes
binaris o múltiples. En un sistema binari, l'estrella amb més massa evolucionarà
més ràpidament i, en alguns casos, es transformarà en un objecte compacte, ja
sigui una estrella nana
blanca, una estrella
de neutrons o un forat
negre. Quan l'estrella de menor massa evoluciona més tard cap a una fase d'expansió,
pot estar tan a prop de l'estrella
compacta que la seva atmosfera
externa pràcticament cau cap a ella. Aquest és el cas que representa el diagrama
que publiquem, a on es mostra com el gas
procedent una estrella
gegant blava és arrencat cap a l'interior d'un disc
d'acreció que envolta la seva companya més compacta. El gas del disc
d'acreció s'arremolina al voltant de l'estrella compacta, l'esclafa i,
finalment es precipita cap a ella. A la seva superfície freqüentment es donen
condicions extremes, de manera que el gas que hi cau moltes vegades genera raigs
X, raigs
gamma, o fins i tot cataclísmiques
explosions de noves. L'estudi de les condicions extremes d'aquests sistemes
en ensenya sobre les propietats de la matèria ordinària que ens envolta.
APOD: 10 de
novembre de 2003 - Un sistema binari polar intermedi
Com poden dues estrelles generar una estructura tan estranya i
intricada com aquesta? La majoria d'estrelles són membres de sistemes estel·lars múltiples.
Algunes estrelles formen part de sistemes binaris
amb els seus membres molts propers, on la matèria procedent d'una estrella
gira en espiral al voltant de l'altre en un disc d'acreció.
Només una petita part d'estrelles, però, són membres d'un sistema polar
intermedi, del qual forma part una estrella nana blanca
amb un camp magnètic
que genera una important força d'impuls cap a l'exterior del disc d'acreció
intern, que permet a la matèria només caure cap els seus pols magnètics. La imatge
que publiquem és una descripció artística d'un sistema polar
intermedi, el sistema DQ
Hercules. La nana blanca
que esta en primer pla està tan propera a l'estrella normal, que li
arrenca la seva atmosfera externa. Com que la nana blanca rota ràpidament, les
columnes de gas en inflació roten amb ella. El terme polar
intermedi deriva de les observacions de llum polaritzada emesa a un nivell intermedi
dels sistemes binaris sense disc, coneguts com a polars.
Els polars
intermedis són un tipus de sistema estel·lar variable i
cataclísmic.
APOD: 30 d'agost de
2005 - Albireo: una brillant i preciosa estrella doble
De vegades, fins i tot un petit telescopi pot ser útil per a
desvetllar una bellesa oculta dels cels. Aquest és el cas de la brillant
estrella doble Albireo.
Vista fins i tot amb un lleuger augment, Albireo,
un únic punt brillant, es converteix en una preciosa estrella
doble de sorprenents colors diferenciats. Separades per 380 anys-llum de distància,
les dues brillants estrelles d'Albireo
estan comparativament allunyades entre elles i tarden uns 75.000 anys en completar
una única òrbita
l'una al voltant de l'altra.
L'estrella més brillant i groga és a la seva vegada un sistema
estel·lar binari, però amb els seus components massa propers entre ells
per a poder ser resolts visualment. Albireo,que
es mostra a la imatge que publiquem, és el cinquè sistema estel·lar més brillant,
està en direcció a la constel·lació de Cygnus
i és fàcilment visible a ull nu.