Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Estrelles: Estrelles Binàries

APOD: 19 de desembre de 1999 - Disc d'acreció d'un sistema binari
El fet que el Sol no estigui acompanyat d'una altra estrella és un cas força inusual. La majoria d'estrelles formen sistemes binaris o múltiples. En un sistema binari, l'estrella amb més massa evolucionarà més ràpidament i, en alguns casos, es transformarà en un objecte compacte, ja sigui una estrella nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre. Quan l'estrella de menor massa evoluciona més tard cap a una fase d'expansió, pot estar tan a prop de l'estrella compacta que la seva atmosfera externa pràcticament cau cap a ella. Aquest és el cas que representa el diagrama que publiquem, a on es mostra com el gas procedent una estrella gegant blava és arrencat cap a l'interior d'un disc d'acreció que envolta la seva companya més compacta. El gas del disc d'acreció s'arremolina al voltant de l'estrella compacta, l'esclafa i, finalment es precipita cap a ella. A la seva superfície freqüentment es donen condicions extremes, de manera que el gas que hi cau moltes vegades genera raigs X, raigs gamma, o fins i tot cataclísmiques explosions de noves. L'estudi de les condicions extremes d'aquests sistemes en ensenya sobre les propietats de la matèria ordinària que ens envolta.

APOD: 10 de novembre de 2003 - Un sistema binari polar intermedi
Com poden dues estrelles generar una estructura tan estranya i intricada com aquesta? La majoria d'estrelles són membres de sistemes estel·lars múltiples. Algunes estrelles formen part de sistemes binaris amb els seus membres molts propers, on la matèria procedent d'una estrella gira en espiral al voltant de l'altre en un disc d'acreció. Només una petita part d'estrelles, però, són membres d'un sistema polar intermedi, del qual forma part una estrella nana blanca amb un camp magnètic que genera una important força d'impuls cap a l'exterior del disc d'acreció intern, que permet a la matèria només caure cap els seus pols magnètics. La imatge que publiquem és una descripció artística d'un sistema polar intermedi, el sistema DQ Hercules. La nana blanca que esta en primer pla està tan propera a  l'estrella normal, que li arrenca la seva atmosfera externa. Com que la nana blanca rota ràpidament, les columnes de gas en inflació roten amb ella. El terme polar intermedi deriva de les observacions de llum polaritzada emesa a un nivell intermedi dels sistemes binaris sense disc, coneguts com a polars. Els polars intermedis són un tipus de sistema estel·lar variable i cataclísmic.

APOD: 30 d'agost de 2005 - Albireo: una brillant i preciosa estrella doble
De vegades, fins i tot un petit telescopi pot ser útil per a desvetllar una bellesa oculta dels cels. Aquest és el cas de la brillant estrella doble Albireo. Vista fins i tot amb un lleuger augment, Albireo, un únic punt brillant, es converteix en una preciosa estrella doble de sorprenents colors diferenciats. Separades per 380 anys-llum de distància, les dues brillants estrelles d'Albireo estan comparativament allunyades entre elles i tarden uns 75.000 anys en completar una única òrbita l'una al voltant de l'altra. L'estrella més brillant i groga és a la seva vegada un sistema estel·lar binari, però amb els seus components massa propers entre ells per a poder ser resolts visualment. Albireo,que es mostra a la imatge que publiquem, és el cinquè sistema estel·lar més brillant, està en direcció a la constel·lació de Cygnus i és fàcilment visible a ull nu.