Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Estrelles: Cúmuls Globulars

APOD: 29 de desembre de 2002 - NGC 1818: Un cúmul globular jove
Va haver-hi un temps en que els cúmuls globulars dominaven la Via Làctia. En els moments inicials, quan s'estava formant la nostra galàxia, possiblement milers de cúmuls globulars vagaven per ella. Avui en dia potser en queden uns 200. Molts cúmuls globulars van ser destruïts durant eons per reiterats i fatals encontres entre ells mateixos o amb el centre galàctic. Són relíquies més antigues que qualsevol fòssil de la Terra i que qualsevol altra estructura de la galàxia, i són en si mateixos un límit en la edat de l'Univers. Hi a pocs cúmuls globulars joves, si és que n'hi ha, a la Via Làctia, perquè les condicions actuals no són les adients per a formar-se. Però les coses són diferents ben a prop, a la veïna galàxia del Gran Núvol de Magellan. A la fotografia d'avui es mostra un cúmul globular "jove" que hi resideix: NGC 1818. Les observacions mostren que es va formar fa només uns 40 milions d'anys, tot just ahir comparat amb els 12.000 milions d'anys d'antiguitat dels cúmuls globulars de la Via Làctia.

APOD: 30 de juliol de 2002 - Un cúmul estel·lar en moviment
Els cúmuls estel·lars són un eixam de moviments complexos. Les estrelles que composen els cúmuls globulars, i molts cúmuls oberts, orbiten totes el centre del cúmul i, ocasionalment, interactuen gravitacionalment amb una estrella que passa a prop. Les òrbites estel·lars al voltant del cúmul no són normalment tan circulars com les òrbites dels planetes del Sistema Solar. Les estrelles d'un cúmul freqüentment tendeixen a caure cap el seu centre i sovint tracen atípics i complexos llaços. El vast espai interior d'un cúmul fa que siguin molt rares les col·lisions estel·lars. L'animació informàtica que publiquem, generada per un tipus de codi de programació anomenat N-body simulation, mostra 100 estrelles idèntiques, de manera que en un segon de l'animació es mostren centenars d'anys de moviment.

APOD: 14 d'octubre de 2004 - Aguait d'un cúmul globular
Ni tan sols un aguait d'aquest cúmul estel·lar es pot veure a la imatge en llum visible, inserida a baix i a la dreta. Malgrat això, la panoràmica en infrarojos de l'Spitzer Space Telescope revela un cúmul globular massiu, amb unes 300.000 estrelles, a una regió del cel aparentment buida a la constel·lació d'Aquila. Quan els astrònoms van utilitzar les càmeres d'infrarojos de l'Spitzer per a observar a través de la pols opaca del pla de la Via Làctia, es varen trobar amb la sorprenent descoberta del cúmul d'estrelles, segurament un dels darrers cúmuls estel·lars d'aquest tipus en ser detectat. Normalment, els cúmuls globulars vaguen per l'halo de la Via Làctia, antigues relíquies dels anys de formació de la nostra galàxia. Però la imatge de l'Spitzer mostra aquest cúmul, que d'altra manera quedaria ocult, travessant per la meitat el centre del pla galàctic, a uns 10.000 anys llum de distància de la Terra. A aquesta distància, la fotografia abasta un camp de només uns 20 anys llum d'amplada. En els colors artificials de la imatge en infraroig, la franja vermella és un núvol de pols que sembla estar al darrera del nucli del cúmul.