|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 11 de juny de 2000 - Sirius:
l'estrella més brillant de la nit
Sirius és l'estrella
més brillant del cel nocturn. Sirius
és visible a l'extrem esquerra de la fotografia que publiquem, a l'esquerra de
la constel·lació
d'Orion
i del Cometa
Hale-Bopp. La lluminositat intrínseca de Sirius
és més de 20 vegades superior a la del Sol i més
de dues vegades més massiva. Com que Sirius
està a 8,7 anys-llum de distància de la Terra, no és el sistema estel·lar
més proper a nosaltres: el sistema Alpha Centauri
ostenta aquesta distinció. A Sirius
se l'anomena l'Estrella del Gos a causa de la seva prominència a la constel·lació
de Canis
Majoris. L'any 1862, es va descobrir que Sirius
és un sistema estel·lar binari amb una estrella companya, Sirius B,
10.000 vegades més feble que la brillant component primària, Sirius A. Sirius B
va ser la primera estrella nana blanca en ser descoberta, un tipus d'estrella
definida prèviament per Subrahmanyan
Chandrasekhar l'any 1930. Mentre estudiava Sirius
l'any 1718, Edmond Halley
descobrí que les estrelles es desplacen les unes amb respecte a les altres.
Existeix una evidència conflictiva de que Sirius
tenia un aspecte més vermell fa només 2.000 anys.
APOD: 4 de desembre de 2005 - Proxima Centauri: l'estrella més propera
Quina és l'estrella més propera al Sol? És
Proxima Centauri,
el membre més proper
del sistema
estel·lar triple Alpha
Centauri. La llum només tarda 4,22 anys a arribar a nosaltres des de Proxima
Centauri. Aquesta petita
estrella vermella, al centre de la imatge
que publiquem, és
tan dèbil que no va ser descoberta fins
l'any 1915
i només és visible amb telescopi. El fons de la imatge està format per tot tipus
d'estrelles pertanyents a la Via Làctia.
L'estrella més brillant del sistema Alpha Centauri és
molt similar al Sol, es coneix des de que hi ha enregistraments històrics
i és
la quarta estrella
més brillant del cel
nocturn. El sistema
Alpha
Centauri és principalment visible des de l'hemisferi sud de la Terra.
APOD: 6 d'octubre de 1999 -
Polaris: l'Estrella del Nord
Polaris és una estrella força inusual. En primer lloc,
Polaris
és l'estrella brillant més propera al nord de l'eix de rotació
de la Terra. Per tant, a mida que la Terra gira, les estrelles semblen rotar al
voltant de
Polaris, la qual cosa fa que sigui l'Estrella del Nord.
Com que no hi ha cap estrella brillant a prop del sud de l'eix de rotació
terrestre, actualment no existeix cap Estrella del Sud.
Fa milers d'anys, l'eix de rotació de la Terra apuntava cap a una direcció
lleugerament diferent, i Vega era aleshores
l'Estrella del Nord. Malgrat que Polaris no és
l'estrella
més brillant del cel, és fàcilment localitzable perquè està gairebé
alineada amb dues de les estrelles del Gran
Carro, i és la darrera estrella de l'extrem del Petit
Carro. A la imatge que publiquem, Polaris
és l'estrella més brillant de la dreta, a sobre del rastre fugaç d'un meteor Perseid. La superfície
de Polaris
batega lentament, fent que l'estrella canviï la seva lluminositat en un
reduït percentatge durant el curs d'uns pocs anys. Aquesta rara variabilitat Cefeida
de Polaris és, estranyament, també
canviant en sí mateixa.
APOD: 23 d'agost de 1998 - Vega
Vega
és una estrella brillant i blava situada a 25 anys-llum de distància de la
Terra. Vega
és l'estrella més brillant del Triangle
d'Estiu, un grup d'estrelles fàcilment visible els vespres de l'estiu a
l'hemisferi nord. El nom de Vega
té orígens àrabs, i significa "àliga de pedra." Fa 4.000 anys, però,
Vega
era coneguda com a "Ma'at", un exemple de l'antic coneixement i
llenguatge astronòmics humans. Fa 14.000 anys, era Vega, i no Polaris,
l'estrella
del nord. Vega
és la cinquena estrella més brillant del cel nocturn, i té un diàmetre de
gairebé tres vegades el del Sol. Planetes portadors de vida,
rics en aigua líquida, possiblement
podrien existir al voltant de Vega. La fotografia
que publiquem, captada el gener de 1997, inclou Vega, el Triangle
d'Estiu i el Cometa
Hale-Bopp, alt al cel sobre Victoria,
a la British Columbia, al
Canadà.