 |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
| |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 10
de setembre de 2000 - Estrelles nanes blanques fredes
Diminutes en relació als estàndards
estel·lars, les estrelles nanes blanques també són intensament
calentes... però s'estan refredant. El seu foc
nuclear ja no cremarà gaire temps més, de manera que es continuaran
refredant fins que s'esvaeixin. La imatge que
publiquem, captada pel Hubble Space
Telescope, cobreix una petita regió propera al centre d'un cúmul globular
catalogat com M4.
Aquí, els investigadors han descobert una gran concentració d'estrelles
nanes blanques (encerclades a la imatge). Això era el que s'esperava:
estrelles de poca massa, incloent-hi el Sol, es
creu que evolucionen cap a la fase de nana
blanca. Estudiar
com aquestes estrelles
es refreden podria portar a conèixer millor les seves edats, l'edat del seu
cúmul globular pare i fins i
tot l'edat
del nostre Univers.
APOD: 7
de maig de 2006 - NGC 2440: el capoll d'una nova estrella nana blanca
Com
si fos una papallona,
una estrella
nana blanca comença la seva vida sortint d'un capoll que ha enclaustrat la
seva pròpia formació. En aquesta analogia, però, el Sol
podria ser una eruga
i l'embolcall de gas expel·lit podria esdevenir el més bonic del conjunt. El capoll
de la imatge, la nebulosa
planetària catalogada com NGC 2440, conté
una de les estrelles nanes blanques més calentes que es coneixen. La nana
blanca es pot veure com un punt brillant prop del centre de la fotografia. El
nostre Sol podria convertir-se en una "papallona nana blanca", però
no pas en els propers 5.000 milions d'anys. La imatge
en colors no reals que publiquem va ser processada a posteriori per Forrest
Hamilton.
APOD:
12 de juny de 2005 - M2-9: les ales de la Nebulosa de la Papallona
Les estrelles són més apreciades per les seves qualitats artístiques
després de la seva mort. En realitat, les estrelles normalment creen les seves
exhibicions més artístiques quan moren. En el cas d'estrelles de poca
massa com el Sol
i M2-9, a la fotografia
que publiquem, es transformen d'una estrella normal en nanes
blanques desprenent-se dels seus embolcalls gasosos més externs. El gas
expandit freqüentment forma un impressionant desplegament visual anomenat nebulosa planetària que
s'esvaeix gradualment durant milers d'anys. M2-9,
una nebulosa planetària
amb forma de papallona que està a 2.100 anys-llum de
distància de la Terra, vista en colors codificats té ales que expliquen una estranya però
incompleta història.
Al seu centre, dues
estrelles orbiten dins d'un disc gasós que té una grandària de 10 vegades
la de l'òrbita de Plutó.
L'embolcall expel·lit per l'estrella moribunda sorgeix des del disc creant la
seva aparença bipolar.
Encara queda molt per saber sobre els processos físics que generen les nebuloses planetàries.
