 |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
| |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 24 de novembre de 2002 - El Hubble navegant lliurement
Per què calen observatoris a l'espai? La majoria de telescopis
estan a la superfície de la Terra, on es pot instal·lar un telescopi més
pesat i reparar-lo més fàcilment. Els problema és que els telescopis terrestres han
d'observar a través de l'atmosfera del
planeta. En primer lloc, l'atmosfera
terrestre bloqueja un ampli rang de l'espectre
electromagnètic però fa possible que una amplia banda de llum visible arribi
a la superfície terrestre. Els telescopis que exploren l'univers utilitzant
freqüències situades més enllà de les del espectre visible, com el Chandra X-ray
Observatory, cal que siguin transportats fins a més amunt d'aquesta atmosfera
que actua com a filtre. En segon lloc, l'atmosfera
distorsiona la llum que deixa passar. La distorsió és deguda
a les variacions de la densitat atmosfèrica i al continu moviment de l'aire. A
l'orbitar per sobre de l'atmosfera, el Hubble Space Telescope, a la fotografia
que publiquem, pot aconseguir imatges més nítides. De fet, amb un mirall 15
vegades més petit que els dels grans telescopis terrestres,
el Hubble pot resoldre
visualment detalls més petits. Existeix ja el projecte d'un futur gran telescopi òptic a l'espai.
APOD: 16 de gener de 2000 - El Compton Gamma Ray Observatory
El Compton Gamma Ray
Observatory (CGRO) va ser el instrument d'observació més massiu enlairat
per una llançadora
espacial de la NASA l'any 1991 i continua revolucionant l'astronomia
dels raigs gamma. Abans que el Compton perdi encara més giroscopis estabilitzadors,
la
NASA està avaluant la possibilitat d'encendre els coets que té la nau per
tal de portar-la a una reentrada controlada cap al mar. Aquest observatori
orbital examina el cel en la freqüència dels fotons
dels raigs gamma: una llum tant desplaçada cap al blau que els humans no
poden veure-la. Aquests fotons són bloquejats per l'atmosfera de la Terra de
manera que no poden arribar a la seva superfície. El CGRO, que
apareix fotografiat
a la imatge que publiquem, ha mostrat que l'Univers és globalment un lloc violent
i que canvia ràpidament quan s'observa en la freqüència dels raigs gamma. Els
astrònoms, usant les dades proporcionades pel CGRO, continuen fent descobriments
monumentals, com la identificació dels enigmàtics esclats
de raigs gamma que eren els únics que il·luminaven l'Univers primitiu, el
descobriment d'un tipus
completament nou de QSOs i d'objectes tan estranys que encara ni tan sols
és pot imaginar el que són en realitat.
APOD: 27 de juliol de 1999 - El Chandra X-ray Telescope
Embolcallat amb mantells protectors i muntat a l'extrem
superior de la Fase
Superior Inert ("Inertial
Upper Stage" - IUS) d'un coet, el Chandra X-ray Telescope
es pot veure a la
imatge gran angular que publiquem, abans del llançament, arraulit
dins de la bodega de càrrega de la llançadora espacial Columbia. El
telescopi, batejat com a Chandra en
honor del Premi Nobel Subrahmanyan
Chandrasekhar, fou alliberat en òrbita terrestre per la tripulació
de la Columbia el 23 de juliol de 1999, a on ara està passant pel procés
de comprovació i activació dels seus instruments científics. Per tal
d'ajudar a portar a terme el seu enorme potencial en l'exploració de
l'Univers distant al nivell energètic dels raigs X, els controladors
portaran a terme durant els propers dies un seguit d'enceses dels seus
propulsors que poden impulsar el telescopi de més de 4.555 quilos cap a
una òrbita excèntrica més elevada. De fet, l'òrbita definitiva de
treball del Chandra arribarà a un rang que estarà a una alçada entre
9.900 km fins a 140.000 km, és a dir, que arribarà a un terç de la
distància que separa la Terra de la Lluna. Aquesta òrbita elongada
farà que els sensibles detectors de raigs
X del Chandra estiguin allunyats de les interferències causades pels
anells de radiació de la Terra, permetent al Chandra portar terme unes 55
hores d'observació continuada durant cada òrbita.
